04/08/2010: Pot tornar la societat de consum?

Fa temps que l’actualitat internacional se’ns mostra amb un vigor sorprenent. Als importants successos relatius a la crisi, que afecten sectors econòmics i polítics, s’hi afegeixen les ràpides conseqüències socials que ens arriben com efecte de la implantació d’innovacions en noves tecnologies. Com ja és conegut, dins aquesta trama d’actualitat, el sector periodístic n’és també un afectat.
El mitjà on-line The Huffington Post, posicionat com un dels referents importants de premsa internacional, amb data del 3 d’agost de 2010, publica una dada que afecta a tothom qui considera Internet un espai de lliure circulació de dades, informació i material cultural i educatiu. Podeu consultar l’article d’Edward Lee en aquest enllaç:
http://www.huffingtonpost.com/edward-lee/copyright-office-rules-in_b_668329.html
Com podeu veure, segueix viva la lluita per mantenir lliure la ret d’Internet. Sens dubte el disseny de la taula iPad va presentar-se com una clara aposta per la recuperació de la societat de consum. Mancada de ports USB, la taula d’Appel tanca la circulació d’arxius a l’exterior, per l’entrada i intercanvi, validant-se només aplicacions descarregades directament des del software de l’usuari. Com a conclusió, entenc que Appel busca expandir pel territori on-line un comerç orientat a un usuari que actua passiu, inhibit davant l’oferta, entès com un híbrid amb el consumidor passiu que durant anys ha fet funcionar la societat de consum. Finalment, molt lluny de l’usuari que els darrers 10 anys ha evolucionat com a programador d’aplicacions i codi lliure. Vull també mencionar que les recents estadístiques comparatives, publicades per Nielsen el mateix 3 d’agost de 2010, mostren una progressiva implantació de l’Android de Google per davant del iPhone d’Appel . Podeu consultar-les en el següent enllaç:
http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-soars-but-iphone-still-most-desired-as-smartphones-grab-25-of-u-s-mobile-market/
Pel que fa a la competició entre Google i Appel, ambdós representants de cada una de les visions sobre el futur d’Internet que hi ha avui damunt la taula, només vull afegir que potser només caldrà remetre’ns als fets per encertar un anàlisi ajustat. La hipòtesi que les dades ens planteja presagia la fi de la societat del consum. No entraré a mencionar els efectes polítics i econòmics que es podrien esdevenir, i que ens durien a un escenari massa allunyat de l’actualitat. Però no puc evitar sostenir que molts elements ja ens ho indiquen així.
La dificultat dels EEUU per reactivar el consum intern, força la FED a prendre decisions arriscades, orientades a retallar els interessos de préstec, ignorant indicadors clars i advertències que apunten a una excessiva liquiditat i circulació de Bons en el mercat financer. La FED arrisca, posant en dubte una veritable i sostenible recuperació, i augmentant amés la xifra de dèficit dels EEUU. La hipòtesi, per tant, d’un definitiu no retorn enrere, sembla cada cop més provable. Podeu consultar en el següent enllaç l’entrevista al economista Peter Boone, expert de la London School of Economics:
http://www.laprensa.com.ar/Note.aspx?Note=355871
Per altre banda economistes com Paul Krugman, professor d’economia de Princeton y premi Nobel d’economia del 2008, fa temps que també anúncia una probable recaiguda de la crisi. Les seves declaracions critiquen també les decisions de la FED. Aquesta vegada Paul Krugman fa especial esment a les conseqüències que implica en moments de crisi dirigir l’economia a retallar la xifra de deute públic, deixant de banda la prioritat de recuperar les xifres d’atur.
Ambdues opinions, de Paul Krugman i Peter Boone, coincideixen a subratllar una nítida crítica a la FED. Peter Boone denuncia una política de liquiditat amb interessos baixos que omple el sistema financer de Bonus del Tresor, i posa en dubte una veritable i sostinguda recuperació de l’economia. Paul Krugman per la seva banda, critica mesures de contenció de la despesa pública que busquen mantenir baixa la inflació, deixant de banda mesures socials imprescindibles per recuperar les xifres d’atur. En els dos casos veiem com el veritable beneficiat de les decisions de la FED és el sistema financer. Podeu consultar l’opinió de Paul Krugman en el següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/economia/global/tercera/depresion/elpepueconeg/20100704elpnegeco_4/Tes
Advertim també per part de Paul Krugman, una referència crítica a les decisions de retall de la despesa pública, preses des de la UE. Amb les seves decisions la UE opta per reduir i apuntalar l’Estat del Benestar. Una mesura de contenció de les despeses que s’alinea amb la dinàmica econòmica dels EEUU. Per tant, davant la crisi els EEUU arrisca la recuperació amb mesures que beneficien el sistema financer com a motor econòmic, al marge de les xifres d’atur i de mesures que incentivin el consum intern, i omplint de liquiditat un mercat financer amb xifres de deute astronòmiques. Podeu consultar l’enllaç referent a la regulació del mercat financer dels EEUU:
http://www.elpais.com/articulo/economia/Senado/EE/UU/aprueba/mayor/reforma/financiera/Gran/Depresion/elpepueco/20100715elpepueco_14/Tes
La UE, per la seva part, s’enfronta a la crisi garantint l’Estat del Benestar amb un ajust ràpid de les despeses, aprovant un Fons de Rescat de 500.000 milions d’euros, amb el compromís del FMI de 200.000 milions més, i deixant en mans dels Estats membres la regulació de les seves despeses davant l’especulació dels mercats. Podeu consultar el següent enllaç del dia 10 de maig de 2010.
http://www.intereconomia.com/noticias-negocios/mercados-y-valores/politica-economica/ue-aprueban-fondo-rescate-paises-750000-mill
Per tant, la crisi desvetlla i fa evident que el centre neuràlgic de l’economia s’ha traslladat definitivament al mercat financer global. Els EEUU aprova tímides mesures de regulació d’un mercat que rep grans quantitats de liquiditat i posa en evidència la recuperació. La tradició de la UE impedeix un desmantellament de l’Estat del Benestar, però no pren cap mesura més confiant que el Fons de Rescat podrà garantir estabilitat a l’economia.
En ambdós casos per tant, no hi ha cap decisió que busqui remeiar les xifres d’atur o impulsar el consum intern dels estats. I s’evidencia per tant, que malgrat els darrers 50 anys i a partir del Pla Marshall la Societat de Consum s’ha instal·lat a banda i banda de l’Atlàntic, res garanteix que es pugui recuperar de nou. D’on ha d’arribar per tant la recuperació econòmica?
Les xifres de producció de la UE ensopeguen amb el període de deslocalització arribat amb la globalització, i amb la forta competitivitat en despeses salarials de països com Xina o Índia. Amés, economia, política i societat, viu una profunda transformació reflectida en aspectes anteriors a la crisi, que podem trobar repartits en causes mediambientals, tecnològiques, d’intercanvi lliure d’informació, de globalització econòmica o definitiu traspàs del centre neuràlgic de l’economia mundial. De fet, n’estic convençut, la crisi provocada per la firma de milions de crèdits impagables, neix d’una prèvia negació del deteriorament de la Societat de Consum, dins un escenari de globalització econòmica.

 

correujordiguell@gmail.com | @jordiguell | @paradigm20 | @procreativitat

http://www.jordiguell.com |

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s